Vés al contingut

esverar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əz.bəˈɾa/, balear /əz.vəˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ez.βeˈɾa/
valencià /ez.veˈɾaɾ/, /ez.βeˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: esvarà, esvarar, esverà
  • Etimologia: Del llatí *exvariare ‎(«tenir el cos contús de blaus, empal·lidir»), de variare ‎(«tenir colors canviants», literalment «variar»), de varius ‎(«variat»), segle XVI.

Verb

[modifica]

esverar trans., pron. ‎(pronominal esverar-se)

  1. Fer pertorbar causant alarma, fer perdre la presència d'esperit.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: esvero, esvera, esverem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]