estola
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /əsˈtɔ.ɫə/
- Occidental: nord-occidental /esˈtɔ.ɫa/, valencià /esˈtɔ.ɫa/, /esˈtɔ.ɫɔ/
- Informal: occidental /asˈtɔ.ɫa/, occidental /asˈtɔ.ɫɛ/
Nom[modifica]
estola f. (plural estoles)
- Vestidura sagrada que consisteix en una faixa d'una cana i mitja de llarg en què estan clavades tres creuetes petites, una en el centre i una a cada cap.
Compostos i expressions[modifica]
- Estola magna: Una estola molt ampla i que porta el diaca en advent i quaresma quan no porta dalmàtica.
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /esˈto.la/, meridional /ehˈto.la/
- Americà: alt /esˈto.la/, baix /ehˈto.la/
Nom[modifica]
estola f. (plural estolas)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·to·la (3)
- Heterograma de 6 lletres (aelost)