Vés al contingut

estola

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /əsˈtɔ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /esˈtɔ.ɫa/
valencià /esˈtɔ.ɫa/, /esˈtɔ.ɫɔ/
Informal: occidental /asˈtɔ.ɫa/, occidental /asˈtɔ.ɫɛ/
  • Rimes: -ɔla
  • Etimologia: Del llatí stola («vestit llarg»), del grec antic στολή (stolḗ, «vestit»), segle XIV.

estola f. (plural estoles)

  1. Vestidura sagrada que consisteix en una faixa d'una cana i mitja de llarg en què estan clavades tres creuetes petites, una en el centre i una a cada cap.

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·to·la (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aelost)
  • Anagrames: estaló, soleta

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /esˈto.la/, meridional /ehˈto.la/
Americà: alt /esˈto.la/, baix /ehˈto.la/

estola f. (plural estolas)

  1. estola

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·to·la (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aelost)