essor

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /e.sɔʁ/
  • Etimologia: De essorer.

Nom[modifica]

essor m. ‎(plural essors)

  1. vol, enlairada
    «Avant que la nitée se trouvât assez forte encor pour voler et prendre l’essor (Jean de la Fontaine, Fabula IV, 22)
    Abans que la niada fos prou forta per engegar el vol.
  2. desenvolupament, puixança
    «Nous avons constaté l’essor d’Alès, et Nîmes même a gagné quelques milliers d’âmes de 1912 à 1926.» (Ludovic Naudeau, La France se regarde: le Problème de la natalité, 1931)
    Hem constatat l'auge d'Alès, i pel que fa a Nimes ha guanyat alguns milers d'ànimes entre 1912 i 1926.
  3. impuls per començar
    «M’en croirez-vous, monsieur ? Prenez l’essor (Hauteroche, le Souper mal apprêté, sc. 18)
    Em fareu cas, senyor? Preneu el vol!

Vegeu també[modifica]