impuls

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /imˈpuɫs/
• Rimes: -uls
• Etimologia: Del castellà impulso, del llatí impulsus, segle XVII.

Nom

impuls m. ‎(plural impulsos)

1. Acció i efecte d'impel·lir.

Sinònims

• energia
• força
• instint, rampell
• impulsió

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Triebkraft ^(de) f.
• Anglès: impulse ^(en)
• Búlgar: стимул ^(bg) m. ‎(stimul)
• Castellà: impulso ^(es), impulsión ^(es)
• Francès: impulsion ^(fr)
• Friülà: impuls ^(fur) m.
• Gallec: impulso ^(gl) m.
• Grec: παρόρμηση ^(el) f. ‎(parórmissi)
• Grec antic: παρόρμησις ^(grc) f. ‎(parórmēsis)

• Hongarès: impulzus ^(hu)
• Italià: impulsione ^(it), impulso ^(it)
• Llatí: impulsio ^(la), impulsus ^(la)
• Polonès: impuls ^(pl) m.
• Portuguès: impulso ^(pt) m.
• Romanès: impuls ^(ro) n.
• Rus: и́мпульс ^(ru) m. ‎(ímpuls)
• Suec: impuls ^(sv)
• Xinès: 衝動 ^(zh) ‎(冲动, chōngdòng)

Verb

impuls

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impulsar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·puls (2)
• Heterograma de 6 lletres (ilmpsu)
• Anagrama: umplis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: impuls