Vés al contingut

espunyir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /əs.puˈɲi/
Occidental:  nord-occidental /es.puˈɲi/
valencià /es.puˈɲiɾ/, /es.puˈɲi/

Verb[modifica]

espunyir trans., pron. ‎(pronominal espunyir-se)

  1. Esprémer un comestible picant per a reduir la picantor.
  2. (pronominal) Desllorigar-se, especialment la mà.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: espunyeixo, espunyeix, espunyim

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·pu·nyir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (einprsuy)

Vegeu també[modifica]

Català antic[modifica]

Verb[modifica]

espunyir

  1. esbraonar, fatigar
  2. esprémer enterament

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB