espunyir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.puˈɲi/
Occidental: nord-occidental /es.puˈɲi/, valencià /es.puˈɲiɾ/

Verb[modifica]

es·pu·nyir trans., pron. ‎(pronominal espunyir-se)

  1. Esprémer un comestible picant per a reduir la picantor.
  2. (pronominal) Desllorigar-se, especialment la mà.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: espunyeixo, espunyeix, espunyim

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

espunyir

  1. esbraonar, fatigar
  2. esprémer enterament

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB