Vés al contingut

espunyir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /əs.puˈɲi/
Occidental: nord-occidental /es.puˈɲi/
valencià /es.puˈɲiɾ/, /es.puˈɲi/

Verb

[modifica]

espunyir trans., pron. (pronominal espunyir-se)

  1. Esprémer un comestible picant per a reduir la picantor.
  2. (pronominal) Desllorigar-se, especialment la mà.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: espunyeixo, espunyeix, espunyim

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·pu·nyir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (einprsuy)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

espunyir

  1. esbraonar, fatigar
  2. esprémer enterament

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB