esmene

Català

Verb

esmene

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esmenar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esmenar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esmenar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esmenar

Variants

• [1] esmeno, esmeni, esmèn
• [2] esmeni
• [3] esmeni
• [4] esmeni

Miscel·lània

• Síl·labes: es·me·ne (3)