esbiegue

Català

Verb

esbiegue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbiegar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbiegar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbiegar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbiegar.

Variants

• [1] esbiego, esbiegui
• [2] esbiegui
• [3] esbiegui
• [4] esbiegui

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bi·e·gue (4)