ergatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.ɡəˈtiw/, occidental /eɾ.ɣaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del grec antic ἐργᾰ́της ‎(ergátēs) i el sufix -tiu, formació culta analògica a partir de ἔργον ‎(érgon, «obra»).

Adjectiu

ergatiu m. ‎(femení ergativa, plural masculí ergatius, plural femení ergatives)

1. Relatiu a l'ergativitat, o amb ella.

Compostos i expressions

• Cas ergatiu: cas gramatical que diferencia el subjecte d'un verb transitiu respecte de l'objecte, propi de determinades llengües com el basc o l'hindi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ergative ^(en)
• Castellà: ergativo ^(es)
• Francès: ergatif ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: er·ga·tiu (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegirtu)
• Anagrames: artigue, atregui, gitareu, gitàreu, regitau, teúrgia, traigué

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot