ergatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ər.ɡəˈtiw/, occidental /eɾ.ɣaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del grec antic ἐργᾰ́της ‎(ergátēs) i el sufix -tiu, formació culta analògica a partir de ἔργον ‎(érgon, «obra»).

Adjectiu[modifica]

ergatiu m. ‎(femení ergativa, plural masculí ergatius, plural femení ergatives)

  1. Relatiu a l'ergativitat, o amb ella.

Compostos i expressions[modifica]

  • Cas ergatiu: cas gramatical que diferencia el subjecte d'un verb transitiu respecte de l'objecte, propi de determinades llengües com el basc o l'hindi.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]