-tiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈ-tiw/
• Etimologia: Variant de -iu, del llatí -īvus, usat a partir de les formes del participi.

Sufix

-tiu

1. Aplicat a un verb forma un adjectiu de sentit actiu, equivalent a la perífrasi que + verb.

   Exemples: acreditar → acreditatiu ‎(«que acredita»), col·laborar → col·laboratiu ‎(«que col·labora»).

Relacionats

• Sufixos adjectivals de sentit actiu: -aire, -dor, -er, -iu, -ós.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: -tivo ^(es)

Vegeu també

• L’adjectivació, Gramàtica essencial de la llengua catalana, IEC