envolàrem

Potser volíeu: envolarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.buˈɫa.ɾəm/
	balear /əɱ.voˈɫa.ɾəm/, /əɱ.vuˈɫa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /em.boˈɫa.ɾem/
	valencià /eɱ.voˈɫa.ɾem/, /em.boˈɫa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

envolàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de envolar-se
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb envolar-se

Variants

• [2] envoléssim, envoléssem, envolàssim, envolàssem