envilia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈɫi.ə/, balear /əɱ.viˈɫi.ə/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈɫi.a/
	valencià /eɱ.viˈɫi.a/, /em.biˈɫi.a/

• Rimes: -ia

Verb

envilia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de envilir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de envilir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·li·a (4)
• Anagrama: Vilaine