enrogigueres

Català

Verb

enrogigueres

1. (col·loquial balear) segona persona del singular (tu) del passat simple de enrogir
2. (col·loquial valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir

Variants

• [1] enrogires
• [2] enrogiguesses, enrogissis, enrogisses, enrogires

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gi·gue·res (5)