enrocara

Potser volíeu: enrocarà

Català

Verb

enrocara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• [1] enroqués, enrocàs
• [2] enroqués, enrocàs

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·ca·ra (4)
• Anagrames: acoraren, ancoraré, arracone, conreara, conrearà