enrabie

Català

Verb

enrabie

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enrabiar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enrabiar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enrabiar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enrabiar

Variants

• [1] enrabio, enrabiï, enrabii
• [2] enrabiï, enrabio
• [3] enrabiï, enrabio
• [4] enrabiï

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·e (4)
• Anagrames: beneirà, beneïra