enfugí

Potser volíeu: enfugi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi/

• Rimes: -i

Verb

enfugí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de enfugir-se.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de enfugir-se.

Miscel·lània

• Anagrames: enfuig, fengui, fenguí, fugien