enduiés

De Viccionari
Potser volíeu: enduies


Català
[modifica]

Verb[modifica]

enduiés

  1. (col·loquial central) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se
  2. (col·loquial central) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·du·iés (3)