encavallares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kə.βəˈʎa.ɾəs/, balear /əŋ.kə.vəˈʎa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.ka.βaˈʎa.ɾes/
	valencià /eŋ.ka.vaˈʎa.ɾes/, /eŋ.ka.βaˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

encavallares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encavallar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encavallar.

Variants

• [2] encavallessis, encavallesses, encavallasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·va·lla·res (5)
• Anagrames: encavallar-se, escavallaren