encativàreu

Potser volíeu: encativareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kə.tiˈβa.ɾəw/, balear /əŋ.kə.tiˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.ka.tiˈβa.ɾew/
	valencià /eŋ.ka.tiˈva.ɾew/, /eŋ.ka.tiˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

encativàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encativar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encativar

Variants

• [2] encativéssiu, encativésseu, encativàssiu, encativàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ti·và·reu (5)