emprenyament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pɾə.ɲəˈmen/
	balear /əm.pɾə.ɲəˈment/, /əm.pɾə.ɲəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /em.pɾe.ɲaˈmen/
	valencià /em.pɾe.ɲaˈment/, /em.pɾe.ɲaˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De emprenyar i el sufix -ment, segle XX.

Nom

emprenyament m. ‎(plural emprenyaments)

1. (col·loquial) Acte o efecte d'emprenyar o d'emprenyar-se.
2. (col·loquial) Cosa que fa emprenyar.

Sinònims

• (acte o efecte) enuig, enrabiada, emprenyadura, emprenyamenta (col·loquial), emprenyada (col·loquial), mosqueig (castellanisme), cabreig (castellanisme)

Traduccions

Acte o efecte d'emprenyar o d'emprenyar-se

• Castellà: enfado ^(es) m., enojo ^(es) m., mosqueo ^(es) m. (col·loquial, espanyol), cabreo ^(es) m. (col·loquial, espanyol)

Cosa que fa emprenyar

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pre·nya·ment (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre emprenyament