emmalaltira

Potser volíeu: emmalaltirà

Català

Verb

emmalaltira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir

Variants

• [1] emmalaltís
• [2] emmalaltís

Miscel·lània

• Síl·labes: em·ma·lal·ti·ra (5)

Català antic

Verb

emmalaltira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir

Variants

• [1] emmalaltís
• [2] emmalaltís