elegant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.ɫəˈɣan/, balear /ə.ɫəˈʝant/, /ə.ɫəˈɣan/

Occidental: nord-occidental /e.ɫeˈɣan/, valencià /e.ɫeˈɣant/, /e.ɫeˈɣan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí ēlegāns, segle XIV

Adjectiu

e·le·gant inv. ‎(plural elegants)

1. Persona que es distingeix per la seva manera de vestir o de fer polides.
2. Solució senzilla a un problema complicat.

Sinònims

• distingit, refinat, fi
• enginyós

Antònims

• barroer
• recargolat, embolicat

Derivats

• elegantment

Traduccions

Traduccions: elegant

• Anglès: elegant ^(en)
• Castellà: elegante ^(es)

• Francès: élégant ^(fr)
• Italià: elegante ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ɛl.ə.ɡənt/

Adjectiu

elegant ‎(comparatiu more elegant, superlatiu most elegant)

1. elegant

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)