elegans

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈeː.lɛ.ɡans/
• Etimologia: Derivat de ēligō.

Adjectiu

ēlegāns m. f. n. ‎(genitiu ēlegantis, comparatiu ēlegantior, superlatiu ēlegantissimus)

1. distingit, escollit, destacat
2. elegant
3. efeminat

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	ēlegāns			ēlegantēs	ēlegantia
Vocatiu	ēlegāns			ēlegantēs	ēlegantia
Acusatiu	ēlegantem	ēlegāns		ēlegantēs	ēlegantia
Genitiu	ēlegantis			ēlegantium
Datiu	ēlegantī			ēlegantibus
Ablatiu	ēlegantī			ēlegantibus