Vés al contingut

dring

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ˈdɾiŋ/, balear /ˈdɾiŋk/
Occidental:  nord-occidental /ˈdɾiŋ/
valencià /ˈdɾiŋk/, /ˈdɾiŋ/
  • Rimes: -iŋk
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIX.

Nom[modifica]

dring m. ‎(plural drings)

  1. So agut que emet en xocar un cos de metall o de vidre.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

dring

  1. Imitació del so de metall o vidre quan xoca.

Verb[modifica]

dring

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dringar

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]