dring

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈdɾiŋ/, balear /ˈdɾiŋc/, /ˈdɾiŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈdɾiŋ/, valencià /ˈdɾiŋ/, /ˈdɾiŋk/
  • Rimes: -iŋk
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIX.

Nom[modifica]

dring m. ‎(plural drings)

  1. So agut que emet en xocar un cos de metall o de vidre.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

dring

  1. Imitació del so de metall o vidre quan xoca.

Verb[modifica]

dring

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dringar

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]