dolcege

Català

Verb

dolcege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dolcejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dolcejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dolcejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dolcejar

Variants

• [1] dolcejo, dolcegi, dolceig
• [2] dolcegi
• [3] dolcegi
• [4] dolcegi

Miscel·lània

• Síl·labes: dol·ce·ge (3)