divuitè
Català[modifica]
Numeral[modifica]
| < 17è | 18è | > 19è | |
|---|---|---|---|
| Cardinal: Ordinal: Prefix: |
divuit divuitè octadeca- | ||
| Viccionari:Llista de nombres en català | |||
divuitè m. (femení divuitena, plural masculí divuitens, plural femení divuitenes)
- (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició divuit.
- (partitiu) De les parts d'un tot dividit divuit parts iguals.
Notes d'ús[modifica]
- Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
- L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xviii (divuit).
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: eighteenth (en)
- Castellà: décimo (es) octavo
- Esperanto: dekoka (eo)
- Francès: dix-huitième (fr)
- Gallec: décimo (gl) oitavo
- Italià: diciottesimo (it)
- Occità: dètz-e-ochen (oc), dètz-e-ueitau (oc)
- Portuguès: décimo-oitavo (pt)
Nom[modifica]
divuitè m. (plural divuitens)
- Una de les divuit parts iguals en que es divideix un tot
- un divuitè es representa 1/18
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: di·vui·tè (3)