disteneva

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

disteneva

  1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de distendre
  2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de distendre

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dis·te·ne·va (4)
  • Anagrama: envestida