dislocàreu

Potser volíeu: dislocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diz.ɫuˈka.ɾəw/
	balear /diz.ɫoˈka.ɾəw/, /diz.ɫuˈka.ɾəw/
Occidental:	/diz.ɫoˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

dislocàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dislocar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dislocar

Variants

• [2] disloquéssiu, disloquésseu, dislocàssiu, dislocàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·cà·reu (4)
• Heterograma de 10 lletres (acdeilorsu)