directus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diːˈrɛk.tʊs/
• Etimologia: Del verb dīrigō.

Adjectiu

dīrectus m., dīrecta f., dīrectum n. ‎(comparatiu dīrectior, superlatiu dīrectissimus)

1. dret
2. recte
3. directe

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	dīrectus	dīrecta	dīrectum		dīrectī	dīrectae	dīrecta
Vocatiu	dīrecte	dīrecta	dīrectum		dīrectī	dīrectae	dīrecta
Acusatiu	dīrectum	dīrectam	dīrectum		dīrectōs	dīrectās	dīrecta
Genitiu	dīrectī	dīrectae	dīrectī		dīrectōrum	dīrectārum	dīrectōrum
Datiu	dīrectō	dīrectae	dīrectō		dīrectīs
Ablatiu	dīrectō	dīrectā	dīrectō		dīrectīs