dikt

De Viccionari


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /dɪkt/
  • Etimologia: Del suec antic dikt, del mateix norrè, del baix alemany dicht, deverbal del verb dichten 'compondre (poesia o prosa)'. Primera atestació 1430-50. En última instància del llatí dictō. Cognat amb el danès digt, l'islandès dik i el noruec dikt. Compareu amb l'holandès dicht, anglès antic diht, alt alemany mitjà dihta del qual l'alemany Gedicht.

Nom[modifica]

dikt c. ‎(plural indefinit dikter, plural definit dikterna)

  1. poesia
    en vacker diktuna poesia bonica
  2. poema
  3. ficció
    Verkligheten överträffar ibland dikten.
    De vegades la realitat supera la ficció.

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]