diftongació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dif.tuŋ.ɡə.siˈo/
	balear /dif.toŋ.ɡə.siˈo/, /dif.tuŋ.ɡə.siˈo/
Occidental:	/dif.toŋ.ɡa.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De diftongar i el sufix -ció.

Nom

diftongació f. ‎(plural diftongacions)

1. Acció de diftongar contactes vocàlics quan una de les vocals esdevé semivocal i s’integren un una síl·laba.

   El contacte vocàlic en els mots 'algú altre' produeix diftongació /wa/.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: diphthongisation ^(en)
• Castellà: diptongación ^(es) f.
• Francès: diphtongaison ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: dif·ton·ga·ci·ó (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB