difficilis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

difficilis m., f., difficile n. ‎(comparatiu difficilior, superlatiu difficillimus)

  1. difícil

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu difficilis difficile difficilēs difficilia
Vocatiu difficilis difficile difficilēs difficilia
Acusatiu difficilem difficile difficilēs difficilia
Genitiu difficilis difficilium
Datiu difficilī difficilibus
Ablatiu difficilī difficilibus


Variants[modifica]

Antònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «difficilis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.