diaoul

Bretó

• Pronúncia: /ˈdjɔwl/, /ˈdjawl/
• Etimologia: Del bretó mitjà dyaoul, del llatí diabolus, del grec antic διάβολος ‎(diábolos), segle XV. Cognat del còrnic dyawl i el gal·lès diawl o diafol.

Nom

diaoul m. ‎(femení diaoulez)

1. diable
2. (figurat) trapella, brètol

Derivats

• diaoulek

Compostos i expressions

• bezañ etre lost an diaoul ha toull e revr

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en bretó
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire diachronique du breton sobre diaoul
• Per a més informació vegeu l'entrada als Dictionnaires bilingues de Francis Favereau sobre diaoul