brètol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾɛ.tuɫ/
	balear /ˈbɾɛ.toɫ/, /ˈbɾɛ.tuɫ/
Occidental:	/ˈbɾɛ.toɫ/

• Etimologia: Incerta. Probablement del llatí escolàstic blityri ‎(‘belitre’) amb metàtesi *brituli, del grec antic βλίτυρι ‎(blítyri, ‘sense valor, mot buit’), segle XIX. Alternativament, de l'italià bretto ‎(‘beneit, mesquí’) modificat amb el sufix àton -ol, del llatí tardà Brittus, de Brittannus ‎(‘brità, després bretó’), perquè a l’edat mitjana els bretons tenien fama de miserables i beneits.

Adjectiu

brètol m. ‎(femení brètola, plural masculí brètols, plural femení brètoles)

1. Que actua sense importar-li fer mal als altres.

   «Un d'ells era un brètol: no treballava, es reia de tothom, desafiava la gent amb la mirada, deia inconveniències i es passava tot el dia bevent.» (Joaquim Carbó i Masllorens, L'home que es va aturar davant de casa, La Galera, 2013)

Sinònims

• desvergonyit, malcriat, pocavergonya, bèstia

Derivats

• embretolir, bretolada

Traduccions

Traduccions

• Alemany: rüpelhaft ^(de)
• Anglès: loutish ^(en)
• Castellà: gamberro ^(es)
• Francès: casseur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: brè·tol (2)
• Heterograma de 6 lletres (belort)
• Anagrames: tèrbol, térbol, trebol

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat