desobeiguéreu
Català[modifica]
Verb[modifica]
desobeiguéreu
- (col·loquial balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desobeir
- (col·loquial valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir
Variants[modifica]
- [1] desobeíreu
- [2] desobeiguésseu, desobeíssiu, desobeísseu, desobeíreu