desobeíreu

Potser volíeu: desobeireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zu.βəˈi.ɾəw/
	balear /də.zo.bəˈi.ɾəw/, /də.zu.bəˈi.ɾəw/
Occidental:	/de.zo.beˈi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

desobeíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desobeir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeiguéreu
• [2] desobeiguésseu, desobeiguéreu, desobeíssiu, desobeísseu