desobeïxes
Català
[modifica]Verb
[modifica]desobeïxes
- (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de desobeir.
- (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb desobeir.
Variants
[modifica]- [1] desobeeixes
- [2] desobeeixis, desobeïsques, desobeesquis, desobeïxos, desobeesques
Miscel·lània
[modifica]- Anagrama: obsedeixes