desmamara
Potser volíeu: desmamarà
Català
[modifica]Verb
[modifica]desmamara
- (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desmamar.
- (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desmamar.
Variants
[modifica]- [1] desmamessi, desmamessa, desmameguessa, desmamés, desmamàs
- [2] desmamegués, desmamés, desmamàs
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: des·ma·ma·ra (4)