desencolàreu

Potser volíeu: desencolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zəŋ.kuˈɫa.ɾəw/
	balear /də.zəŋ.koˈɫa.ɾəw/, /də.zəŋ.kuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/de.zeŋ.koˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

desencolàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desencolar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desencolar

Variants

• [2] desencoléssiu, desencolésseu, desencolàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·là·reu (5)