desencolar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zəŋ.kuˈɫa/
	balear /də.zəŋ.koˈɫa/, /də.zəŋ.kuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /de.zeŋ.koˈɫa/
	valencià /de.zeŋ.koˈɫaɾ/, /de.zeŋ.koˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desencolà
• Etimologia: Del prefix des- i encolar, segle XVII.

Verb

desencolar trans.

1. Separar una cosa que està subjecta amb cola.
2. (pronominal) Una cosa, perdre la subjecció amb cola.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desencolar			haver desencolat
gerundi	desencolant			havent desencolat
participi	desencolat, desencolada, desencolats, desencolades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencolo	desencoles	desencola	desencolem	desencoleu	desencolen
	desencole						val
	desencoli						sept
imperfet	desencolava	desencolaves	desencolava	desencolàvem	desencolàveu	desencolaven
passat simple	desencolí	desencolares	desencolà	desencolàrem	desencolàreu	desencolaren
futur	desencolaré	desencolaràs	desencolarà	desencolarem	desencolareu	desencolaran
condicional	desencolaria	desencolaries	desencolaria	desencolaríem	desencolaríeu	desencolarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencoli	desencolis	desencoli	desencolem	desencoleu	desencolin
	desencole	desencoles	desencole			desencolen	occ
imperfet	desencolés	desencolessis	desencolés	desencoléssim	desencoléssiu	desencolessin
		desencolesses		desencoléssem	desencolésseu	desencolessen
		desencolasses		desencolàssem	desencolàsseu	desencolassen	val (1)
	desencolara	desencolares	desencolara	desencolàrem	desencolàreu	desencolaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desencola	desencoli	desencolem	desencoleu	desencolin
	–		desencole			desencolen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desencolat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desencolar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desencolat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desencolat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desencolat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desencolat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desencolar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desencolat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desencolat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desencolat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desencolo, desencola, desencolem
Vocal rizotònica: /o/

Antònims

• encolar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: unstick ^(en)
• Castellà: desencolar ^(es)
• Francès: décoller ^(fr)
• Italià: scollare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·lar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot