desconvinga
Català[modifica]
Verb[modifica]
desconvinga
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desconvenir
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desconvenir
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desconvenir
Variants[modifica]
- [1] desconvingui, desconvengui
- [2] desconvingui, desconvengui
- [3] desconvingui, desconvengui
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: des·con·vin·ga (4)