desconvengui

Potser volíeu: desconvenguí

Català

Verb

desconvengui

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desconvenir
2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desconvenir
3. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desconvenir

Variants

• [1] desconvingui, desconvinga
• [2] desconvingui, desconvinga
• [3] desconvingui, desconvinga

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·ven·gui (4)
• Anagrama: desconvingué