desconhorte

Català

Verb

desconhorte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desconhortar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desconhortar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desconhortar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desconhortar.

Variants

• [1] desconhorto, desconhorti, desconhort
• [2] desconhorti
• [3] desconhorti
• [4] desconhorti

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·hor·te (4)