descastellanitzar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /dəs.kəs.tə.ʎə.niˈd͡za/
Occidental:  nord-occidental /des.kas.te.ʎa.niˈd͡za/, valencià /des.kas.te.ʎa.niˈzaɾ/

Verb[modifica]

descastellanitzar trans., pron. ‎(pronominal descastellanitzar-se)

  1. Fer esdevenir menys castellà.
    «Joaquim Arenas, l'encarregat de portar a terme la immersió a la Generalitat, ha declarat que la seva missió era «descastellanitzar» l'escola. Avui és signant del manifest Koiné, en què es diu que la immigració va ser un «instrument involuntari de colonització lingüística».» (Xavier Sardà, Breu història de la immersió, El Periódico (en català), nov. 2021)
  2. (lingüística) Depurar (una llengua) de castellanismes.
    «Les presents notes volen tenir una finalitat pràctica en el treball emprés pels bons escriptors valencians de descastellanitzar la nostra llengua; és per això que en aquestes notes no citaré la forma llatina originària i partiré sovint del valencià antic.» (Carles Salvador, Parleu bé, pàg. 90, 1957)
  3. (pronominal) Esdevenir menys castellà.
    «Catalunya [...] ha continuat exercint l'hegemonia tan inconscientment com abans i s'ha descastellanitzat d'una manera tan conscient com la que li va servir per tal de castellanitzar-se» (Francesc Pujols, Història de l'hegemonia catalana en la política espanyola, I., pàg. 220, Ramon Tobella, Impressor, Barcelona, 1926)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: descastellanitzo, descastellanitza, descastellanitzem

Variants[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·cas·te·lla·nit·zar (6)

Vegeu també[modifica]