desaire

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /dəˈzaj.ɾə/, occidental /deˈzaj.ɾe/
  • Rimes: -ajɾe
  • Etimologia: Del castellà desaire.

Nom[modifica]

desaire m. ‎(plural desaires)

  1. (castellanisme) afront

Verb[modifica]

desaire

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desairar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desairar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desairar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desairar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ai·re (3)
  • Anagrama: ideares

Vegeu també[modifica]