derrame

Potser volíeu: derramé

Català

Verb

derrame

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de derramar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb derramar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb derramar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb derramar.

Miscel·lània

• Síl·labes: der·ra·me (3)
• Anagrama: merdera

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deˈra.me/
• Rimes: -ame
• Etimologia: Deverbal de derramar.

Nom

derrame m. ‎(plural derrames)

1. vessament
2. (arquitectura) esplandit, esqueixada

Verb

derrame

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb derramar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb derramar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb derramar

Miscel·lània

• Síl·labes: de·rra·me (3)
• Anagrames: arderme, demarre, demarré, medrare, medraré, remedar

Vegeu també

• derrame. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre derrame