delta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈdɛɫ.tə/, occidental /ˈdeɫ.ta/
• Etimologia: Del grec antic δέλτα ‎(délta), en sentit geogràfic per la forma triangular de la desembocadura semblant a la lletra Δ ‎(D).
• Anagrames: dàlet, delat

Nom

del·ta f. ‎(plural deltes)

1. Quarta lletra de l'alfabet grec: minúscula δ ‎(d), majúscula Δ ‎(D).

Traduccions

Quarta lletra de l'alfabet grec

• Alemany: Delta ^(de)
• Anglès: delta ^(en)
• Castellà: delta ^(es)
• Francès: delta ^(fr)
• Grec: δέλτα ^(el) ‎(delta)

• Italià: delta ^(it)
• Occità: deltà ^(oc)
• Portuguès: delta ^(pt)
• Romanès: delta ^(ro)

Nom

del·ta m. ‎(plural deltes)

1. Sediment en la desembocadura d'un riu al mar.

Traduccions

Sediment en la desembocadura d'un riu

• Alemany: Delta ^(de)
• Anglès: delta ^(en)
• Castellà: delta ^(es)
• Esperanto: delto ^(eo)
• Francès: delta ^(fr)

• Grec: δέλτα ^(el) ‎(delta)
• Italià: delta ^(it)
• Occità: deltà ^(oc)
• Portuguès: delta ^(pt)
• Romanès: deltă ^(ro)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /dɛɫtə/
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

delta ‎(plural deltas)

1. delta (lletra grega)
2. delta (d’un riu)

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈdel.ta/

Americà: alt /ˈdel.t(a)/, baix /ˈdel.ta/

• Etimologia: Del grec antic δέλτα ‎(délta).

Nom

del·ta f. ‎(plural deltas)

1. delta (lletra grega)
2. delta (d’un riu)