defugiva

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

defugiva

  1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de defugir
  2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de defugir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·fu·gi·va (4)
  • Heterograma de 8 lletres (adefgiuv)