defugires

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.fuˈʒi.ɾəs/
Occidental:  nord-occidental /de.fuˈʒi.ɾes/, valencià /de.fuˈd͡ʒi.ɾes/

Verb[modifica]

defugires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de defugir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·fu·gi·res (4)