decus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛ.kʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic dekos («dignitat»), procedent de l'arrel idoeuropea dek- («prendre, acceptar»).

Nom

decus n. ‎(genitiu decoris)

1. honor, distinció
2. guarniment

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	decus	decora
Vocatiu	decus	decora
Acusatiu	decus	decora
Genitiu	decoris	decorum
Datiu	decorī	decoribus
Ablatiu	decore	decoribus