decus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdɛ.kʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic dekos («dignitat»), procedent de l'arrel idoeuropea dek- («prendre, acceptar»).

Nom[modifica]

decus n. ‎(genitiu decoris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu decus decora
Vocatiu decus decora
Acusatiu decus decora
Genitiu decoris decorum
Datiu decorī decoribus
Ablatiu decore decoribus
  1. honor, distinció
  2. guarniment