decupliquessa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Informal: /de.ku.pɫiˈke.sɛ/

Verb[modifica]

de·cu·pli·ques·sa

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb decuplicar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] decupliqués, decuplicàs o decuplicara.